dimarts, 24 de gener de 2012

Social media, un mare magnum polític a Vinalesa

Comence dient que no soc un expert en social media, sí usuari, i convençut que és una ferramenta de futur útil. Això sí, no tot el món coneixem les possibilitats que se'ns ofereix ni estem suficientment preparats per gestionar les nostres accions en aquestos mitjans. Però tots ens llancem a elles per a interactuar i fer arribar ben lluny el nostre missatge.

A Vinalesa s'ha creat un xicotet cosmos social de temàtica política que va arrancar el col·lectiu local del BLOC Compromís allà pel més de maig arran de les eleccions locals. I el resultat no sigué ni molt menys negatiu: un regidor elegit a una candidatura sense tradició al poble, formada a corre-cuita i construïda per persones de dispars procedències i interessos. La sortida forçada d'alguns elements que distorsionaven el missatge fresc i renovador de la candidatura fou retransmesa en directe via Facebook (Fb) i ací comença una història de com l'ús inapropiat de les social media pot tindre conseqüències contraproduents.

El Fb del BLOC bullia per aquelles dates. Els elements apartats aprofitaven per llançar merda (literalment) sobre els qui es mantenien en una posició coherent i constructiva a la política local. I el perfil Fb del BLOC no era capaç de frenar aquest atac, l'única resposta fou la indiferència i la no rèplica amb la conseqüent monopolització del debat per part d'uns pocs (per no dir un). Una campanya d'adhesions a Ferran Pardo (regidor del BLOC) front els insults i agressions (Jo també estic amb Ferran) que va arreplegar més de 120 suports i la manca de credibilitat dels mateixos assetjadors fou suficient per inhabilitar-los. Cal tindre en compte que a Vinalesa, un poble amb 3.000 habitants i escaig, tots coneixen a tots, i tots saben qui és qui.

Superada aquesta fase, el nou col·lectiu del BLOC Compromís de Vinalesa es mantingué amb l'ús de les xarxes socials (sobretot Fb, però també Twitter) com a ferramenta per a dinamitzar i difondre la seua tasca política. L'ajuntament s'animava a sumar-se a la moda del Fb com a gest d'apertura de la participació i el debat. I heus ací altra vegada com alguns continuaven aprofitant aquestos forums públics per monopolitzar i omplir d'spam un lloc fins desvirtuar-lo i allunyar-lo de la funció per al qual estava destinat. La gestió ineficient, la manca de moderació i d'unes normes de comportament mínimes tornaven a bombardejar l'espai virtual de la política local de Vinalesa. Unes habilitats que no tots tenim, de fet ha aparegut un nou perfil professional especialitzat en aquestes tasques: el Manager Social Media, recolzat amb estudis universitaris en la matèria.

Aquesta setmana, l'alcalde explotava al seu perfil Fb i denunciava l'ús fraudulent del perfil institucional de l'ajuntament per part del regidor-portaveu del PP acusant-lo de substituir el Fb per les seues obligacions com a regidor municipal. I és que és més rentable políticament fer demagògia barata per internet que arromangar-se els camals i treballar en positiu. Una crítica pot ser carregada de raó però que no és un bon exemple de com gestionar les xarxes socials de manera eficient i efectiva.

Bo, dir per últim que simplement volia valorar l'ús que es fa de les xarxes socials a la política local, sense entrar a valorar les opinions i comentaris que els diversos actors fan públics al Fb, deixant a banda els insults i agressions verbals que hem semblen totalment despreciables i als quals jo vaig col·laborar a denunciar i bloquejar.

Fins l'altra.

dimecres, 11 de gener de 2012

Creixement vs Desenvolupament

No he pogut estar més de 10 minuts davant la televisió, mentre el ministre d'Hisenda, un tipet raro (per no definir-lo d'altra forma) parlava d'això que diu ell "crecimiento económico". I no parava de repetir-ho sense para, que si debemos recuperar la senda del crecimiento, que si estas medidas son dolorosas pero necesarias, i coses d'eixe estil.

Quanta angoixa i se'm venia al cap la següent reflexió: quin futur més negre ens espera (a tots) si continuem apelant a eixe concepte anacrònic i desfasat de creixement econòmic per tal de defensar altre concepte actualment en estat de crisi i amb importants posibilitats de quedar desfasat: estat del benestar.

En contraposició d'eixe concepte de creixement econòmic, a mi m'agrada més el de desenvolupament econòmic, encara que la paraula "desenvolupament" pot anar acompanyada d'altres conceptes (com social, sostenible, etc.) que tots posats en comú ens aporten un nou model allunyat del de creixement (un concepte que darrere porta implícits altres conceptes com l'especulació, la desigualtat, la precarietat dels més desfavorits, i un llarg etcètera).

Alguns també parlen d'un altre concepte o model i l'anomenen decreixement, però pot ser massa utòpic parlar ara d'ell, quan la majoria absoluta (ací i allà, i en tots els llocs) del PP ens està inoculant de les velles receptes del neoliberalisme.

Fins l'altra

dimecres, 23 de novembre de 2011

Vivències personals a la "festa de la democràcia"

El passat diumenge 20 de novembre, dia de les eleccions generalíssimes, vaig estar treballant d'apoderat al meu poble. En principi, pensava que això era un marró: estar tot el dia cara al cens electoral marcant les persones que ja havien votat i comprovant que no es produira ninguna incidència ni anormalitat durant el procés. Debia fer el paper de vigilant d'un sistema electoral del qual no m'identifique gens ni miqueta.

Doncs d'aquesta experiència que en principi semblava poc il·lusionant, vaig extraure unes quantes conclusions que personalment considere edificants i il·lustratives del moment que a Espanya estem visquent.

El dia, gris i plujós, començà amb una matinada considerable. A les 7'45h ja estavem tots els companys del col·lectiu local del Bloc-Compromís a la porta de l'escola electoral per a la constitució de les meses. Allí ja es trobàven un grapat de persones esperant a l'obertura de portes. Entre interventors i apoderats d'altres partits, funcionaris i membres de les meses electorals i els seus corresponents suplents. Aquestos darrers amb cares llargues i resant per tal que els seus titulars no faltaren i tornar a les seues cases. Al final del dia comprovàrem que dos suplents que havien respirat tranquils no havien excercit el seu dret al vot. I es que és decebedor comprovar el poc entusiasme democràtic no sols dels ciutadans, sinò també dels nostres dirigents polítics que es troben còmodes amb un sistema electoral que els atorga la legalitat però no la legitimitat suficient.

Una vegada ja dins del col·legi, quan estàvem preparant les taules i cadires, paperetes i sobres, cabines de votació i tota la parafernàlia que envolta el procés; una membre de la taula (ara no recorde si era vocal o presidenta), mentre col·locava la urna, exclamava: "quanta pols té esta urna, no s'han molestat ni ha torcar-la un poc!". I jo per dins em deia: "Collons quina imatge més al·legòrica de la democràcia". Semblava un toc d'atenció, i encara no havíem començat.

La jornada va avançar sense grans incidències. Moments de gran afluència i altres quasi sense tràfic de "votants" (quina manera més lletja de nomenar al ciutadà amb dret a vot).

El recompte de vots sigue altre dels moments en els quals vaig observar certes actituds que em feren pensar. Allí estàvem tots els interventors i apoderats amb les nostres graelles de recompte fent marques i dient en veu alta "10" cada vegada que algun partit sumava aquesta xifra de vots. Però em resultava xocant com els interventors/apoderats, tant del Partit Popular com del Partit Socialista soltaven enormes riotes quan apareixia una papereta tatxada o amb algun insult dirigit a la classe política del tipus "xoriços" o "mentiders". Sempre s'escoltava algun comentari paregut a "ja veus, la gent està molt aborrida" o "quina manera de fer-nos perdre el temps". A mi no em feia gens de gràcia i preguntava a la mesa: "de quin partit és la papereta?". Quan ja s'havia repetit unes quantes vegades la situació, a alguns els pareixia còmic i deien: "va Víctor, pregunta-ho" amb la mitja sonrisa a la boca. I jo: "aquestos vots no tenen valor en el resultat electoral, però tenen significat i cal saber interpretar-los". Crec que ningú ho va entendre. A cas ningú pot entendre o explicar-se per què una persona ha decidit perdre un temps del seu valuós dia de descans setmanal per tal d'acostar-se al col·legi i mostrar el seu rebuig al sistema polític? Crec que és per fer-se-ho vore.

En definitiva, sigué una jornada fructífera i de la qual vaig eixir un poc més format com a ciutadà. Crec que tots deuríem viure aquesta experiència per tal de conèixer millor la nostra democràcia, la que en definitiva ens donem i a la que tenim dret a canviar i millorar.

Sobre els resultats electorals... crec que això ho deixe per als analistes més formats. Encara que de vegades ni aquestos són capaços d'allunyar-se dels interessos partidistes que tant distorsionen la realitat.

Fins la pròxima.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Encete este blog on aniré escrivint aquelles xicotetes reflexions que se'm passegen pel cap, en aquesta etapa de crisi de la que espere també siga etapa d'aprenentatge. Parlaré sobretot de política, del meu poble, de les meues aficions,... en general del que m'inspira a continuar el camí que encara estic traçant. Amb açò no aspire a que em llegeixi la gent, més bé a posar en ordre totes aquestes idees.