dimecres, 23 de novembre del 2011

Vivències personals a la "festa de la democràcia"

El passat diumenge 20 de novembre, dia de les eleccions generalíssimes, vaig estar treballant d'apoderat al meu poble. En principi, pensava que això era un marró: estar tot el dia cara al cens electoral marcant les persones que ja havien votat i comprovant que no es produira ninguna incidència ni anormalitat durant el procés. Debia fer el paper de vigilant d'un sistema electoral del qual no m'identifique gens ni miqueta.

Doncs d'aquesta experiència que en principi semblava poc il·lusionant, vaig extraure unes quantes conclusions que personalment considere edificants i il·lustratives del moment que a Espanya estem visquent.

El dia, gris i plujós, començà amb una matinada considerable. A les 7'45h ja estavem tots els companys del col·lectiu local del Bloc-Compromís a la porta de l'escola electoral per a la constitució de les meses. Allí ja es trobàven un grapat de persones esperant a l'obertura de portes. Entre interventors i apoderats d'altres partits, funcionaris i membres de les meses electorals i els seus corresponents suplents. Aquestos darrers amb cares llargues i resant per tal que els seus titulars no faltaren i tornar a les seues cases. Al final del dia comprovàrem que dos suplents que havien respirat tranquils no havien excercit el seu dret al vot. I es que és decebedor comprovar el poc entusiasme democràtic no sols dels ciutadans, sinò també dels nostres dirigents polítics que es troben còmodes amb un sistema electoral que els atorga la legalitat però no la legitimitat suficient.

Una vegada ja dins del col·legi, quan estàvem preparant les taules i cadires, paperetes i sobres, cabines de votació i tota la parafernàlia que envolta el procés; una membre de la taula (ara no recorde si era vocal o presidenta), mentre col·locava la urna, exclamava: "quanta pols té esta urna, no s'han molestat ni ha torcar-la un poc!". I jo per dins em deia: "Collons quina imatge més al·legòrica de la democràcia". Semblava un toc d'atenció, i encara no havíem començat.

La jornada va avançar sense grans incidències. Moments de gran afluència i altres quasi sense tràfic de "votants" (quina manera més lletja de nomenar al ciutadà amb dret a vot).

El recompte de vots sigue altre dels moments en els quals vaig observar certes actituds que em feren pensar. Allí estàvem tots els interventors i apoderats amb les nostres graelles de recompte fent marques i dient en veu alta "10" cada vegada que algun partit sumava aquesta xifra de vots. Però em resultava xocant com els interventors/apoderats, tant del Partit Popular com del Partit Socialista soltaven enormes riotes quan apareixia una papereta tatxada o amb algun insult dirigit a la classe política del tipus "xoriços" o "mentiders". Sempre s'escoltava algun comentari paregut a "ja veus, la gent està molt aborrida" o "quina manera de fer-nos perdre el temps". A mi no em feia gens de gràcia i preguntava a la mesa: "de quin partit és la papereta?". Quan ja s'havia repetit unes quantes vegades la situació, a alguns els pareixia còmic i deien: "va Víctor, pregunta-ho" amb la mitja sonrisa a la boca. I jo: "aquestos vots no tenen valor en el resultat electoral, però tenen significat i cal saber interpretar-los". Crec que ningú ho va entendre. A cas ningú pot entendre o explicar-se per què una persona ha decidit perdre un temps del seu valuós dia de descans setmanal per tal d'acostar-se al col·legi i mostrar el seu rebuig al sistema polític? Crec que és per fer-se-ho vore.

En definitiva, sigué una jornada fructífera i de la qual vaig eixir un poc més format com a ciutadà. Crec que tots deuríem viure aquesta experiència per tal de conèixer millor la nostra democràcia, la que en definitiva ens donem i a la que tenim dret a canviar i millorar.

Sobre els resultats electorals... crec que això ho deixe per als analistes més formats. Encara que de vegades ni aquestos són capaços d'allunyar-se dels interessos partidistes que tant distorsionen la realitat.

Fins la pròxima.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Encete este blog on aniré escrivint aquelles xicotetes reflexions que se'm passegen pel cap, en aquesta etapa de crisi de la que espere també siga etapa d'aprenentatge. Parlaré sobretot de política, del meu poble, de les meues aficions,... en general del que m'inspira a continuar el camí que encara estic traçant. Amb açò no aspire a que em llegeixi la gent, més bé a posar en ordre totes aquestes idees.